festa-2008

SAXO BARÍTON
Pepe Carpi Bañó

CLARINET BAIX
Paco Buigues Carrió

CLARINETS
Joan Salort Aguilar
Pere Carpi Forqués
Lara Collado Barragán
Amparo Rodríguez González
Rosa Coll Moll
Alicia Vargas Estruch
Núria Pérez Mengual
Rocío González Mudarra
Francisco J. Tomás Carrió
Vicent López Carrió
Nerea Tomás Serer
Pau Garcia de la Reina Carrió

OBOÉS
Mª. Amparo Polo Rozalén
Inés Carpi Femenía

FLAUTES
M. Teresa Carrió Estruch
Marina Mulet Salort
M. Gracia García Moncho
Jorge Doménech Doménech

FAGOTS
Ester Carpi i Forqués
Francesca Silvestre Salort
Àngela Sendra Chofre

TROMPES
Adrià Tomás Peñalver
Saül Carpi Femenía
Nicolás Medina Tomás

UNA OPINIÓ COM QUALSEVOL ALTRA

Hi ha algú que no se n'haja assabentat que estem "en crisi"? Sí, tal vegada algú que no mire la TV, no llegisca el periòdic i, a més a més, visca totalment aïllat de la civilització. Però, vertaderament, des de quan estem en crisi, i de quina crisi estic parlant?
Les persones, per sort o per desgràcia, tendim a oblidar les coses fàcilment (o tal vegada per conveniència o necessitat). També solem fer cas omís d'alló que no ens interessa (aparentment), i pel contrari, donar-li molta importància a qué ens afecta molt directament, sobretot si ens toca la butxaca. Qui no ha canviat de canal quan apareixen imatges de xiquets del tercer món que estan morint-se de fam? Això pensem que no va amb nosaltres. Quina culpa tenim, per exemple, del tema de les pasteres? I de la guerra de l'Iraq? I de...? Sempre és millor oblidar, passar del tema, evadir-se. Tan sols hem de mirar cinc minuts qualsevol informatiu i de seguida tindrem ganes de canviar de canal i mirar els Simpson, o no?
L'ésser humá fa molt de temps que existeix. La cinècia i la tecnologia han arribat a un punt inimaginable per a qualsevol persona de segles passats. Però, i els valors humans? i els sentiments de les persones? i les actituds que ens dicta el cor? Han evolucionat per a millor, o tal volta pareix que anem com els carrancs?... marxa arrere!
Ara tots estem preocupats per la crisi econòmica, perqué no podem tindre tots els capritxets que ens agradaria. Pitjor ho tenen els que s'han quedat sense treball i damunt els ha pujat l'hipoteca: com podran pagar-la? Jo tot açó ho entenc, per descomptat que sí, i no dic que no siga important, però també pense que la societat ja fa molt de temps que està en crisi, i no precisament econòmica. Eixa crisi de la que parle, la dels valors humans, la del respecte pels demés, la de les bones intencions, la comprensió, la tolerància, etc, és la que tendim a oblidar, la que aparentment sembla que no siga important.
Hem avançat molt en alguns aspectes: tenim més benestar social, ha millorat la medicina, vivim en un món plural on la gent sexpressa com creu convenient, tenim més llibertat, etc. Peró.... i els odis? i les envejes? i les discriminacions? i els favoritismes? i les venjances?......
I qu té a vore tot aço amb una banda de música? Perquè vos conte tot este "rollo patatero"? Mireu: conviure és bonic, desitjable, una tasca molt importat i preada, una aventura plena de possibilitats i que ompli, però no és fàcil. Reflexionem seriosament sobre tot aço perquèa, la fi, una associació societat-unió musical és una part molt diminuta d'aquesta societat en qué ens ha tocat viure. Siguem persones, tinguem valors humans, respectem els demés, siguem responsables, honestos, timguem companyerisme. En definitva: tinguem amor per allò que fem. Si fem tot açò˜podrem estar ben contents i farem banda, estarem feliços i orgullosos de vore que la nostra societat musical és cada vegada més gran i està més unida per una finalitat: LA MÚSICA!

TONI CUENCA