RELAT
DELS FETS:
Coneguda és la falta de reconeixement per part de
les administracions públiques a la llavor que estan
fent les societats musicals tant a nivell social com educatiu. Som
un col·lectiu molt important en nombre d’associats,
escoles de música, grups instrumentals…
D’entre molts mèrits que té aquest col·lectiu
està l’altruisme dels directius/es que formen
aquestes associacións, que malgrat la manca de reconeixement
abans esmentada, dediquen temps, diners i il lusió pel
que creuen un deure social i una satisfacció personal.
El passat dissabte 16 de febrer, es va celebrar, organitzada
per la FSMCV, una Jornada de Formació a Alacant, i
hi han previstes una altra a València i l’altra
a Castelló.
Contingut de la jornada:
De matí, de 9,00h a 14,00h
TALLER DE SUBVENCIONS
De vesprada, de 16,00h a 20,00h
CONCEPTES BÀSICS I MANUAL DE DIRECTIVES.
Els qui
som de lluny vam haver d’alçar-nos
matinet per poder estar a les 9 del matí a l’Hotel
Mío Cid, a la platja de Sant Joan, que és on
se celebrava la Jornada.
El primer tema que es va tractar va ser la subvenció per
la compra d’instruments que convoca l’IVM. Van
estar informant-nos dels diferents aspectes que comporta
l’ordre que encara no està publicada al butlletí oficial.
Se’ns va informar que les societats federades l’any
passat van demanar en projectes concrets 950.000 €,
la Federació sols ha sol·licitat per aquest
mateix concepte 500.000 € a l’IVM.
|
Evidentment,
davant aquesta demanda, l’IVM fa la seua oferta, que
tracta de destinar 135.000 € per a un màxim de
50 ajudes per a totes les entitats federades, que en som
més de 500.
A partir d’ací s’ha d’estudiar una forma de baremació per
poder repartir els 135.000 € entre les agraciades 50 societats que tinguen
la sort de ser elegides. El vicepresident Pedro Rodríguez era qui estava
explicant i portant el tema, que semblava molt interesant.
Arriba
el moment del debat amb els associats i s’entra en el punt d’ordenar
els torns de paraula. En el mateix moment que em tocava parlar a mi, el president
anuncia l’arribada del Diputat Provincial de Cultura, que després
de seure’s a la taula i presentar-se, va destacar la importància
de les bandes de música i ens va recordar l’interés de recolzar
el nostre col·lectiu. El diputat va continuar assegut a la taula amb la
intenció de participar junt amb nosaltres de la jornada, i el treball
es va reanudar just on s’havia quedat.
Em va costar un poc poder intervindre perquè el moderador no recordava
que era l’últim que li havia demanat la paraula abans de l’arribada
del sr. Diputat. Per fi, i després d’agrair-li al diputat la seua
intervenció vaig poder exposar la meua opinió respecte al tema
de les ajudes per instrumental.
El meu plantejament va ser, que si després
de saber que es molt difícil poder accedir a les ajudes, les societats
musicals ens preocupem d’omplir papers per sol·licitar ajudes per
un valor de més de 900.000 €, el que deuria fer la Federació es
demanar-li a l’IVM almenys 1.500.000 € per intentar equilibrar i ajustar-nos
a la realitat, l’aportació econòmica.
|
Aquesta
proposta, a la que vaig demanar el recolzament dels que
participàvem
en el “taller de subvencions”, va ser recolzada pels companys assistents.
El sr. President va demanar al ponent contestar la meua proposta.
Després d’intentar justificar i imposar la seua
postura, sense possibilitat de debatre la meua, va ironitzar
diguent que ell a gener li va escriure als Reis Mags demanant
10.000.000 de € i no li’ls van portar.
Es va fer l’hora del descans i el sr. Diputat, acompanyat
pel president, es va acomiadar de nosaltres argumentant problemes
d’agenda. Estàvem eixint de la sala quan vaig
tindre l’oportunitat d’acomiadar-me personalment
del sr.Diputat que anava acompanyat del sr. President, al qual
li vaig recordar carinyosament que jo ja feia temps que no
creia en els Reis Mags.
Als pocs minuts, mentre estàvem tots aprofitant els
minuts de descans en una terrasseta de l’hotel, el sr.
president ve a buscar-me acalorada i maleducadament (per
respecte a ma mare no tornaré a reproduir l’insult) per
recriminar la meua actitud davant el diputat provincial, acusant-me
i prejutjant-me d’una quantitat de coses que no tenen el
mínim argument ni cap trellat.
Espere que el relat de l’esdeveniment no el tragueu de
context, tal com em va demanar el sr president, no tinc cap
intenció de rebentar res, ni a ningú, com també em
va acusar el sr. president. Per cert, un participant de la
jornada em va comentar que si a ell el president li arriba
a dir el què em va dir a mi, amb una punyada li rebenta els morros.
|
