P R O G R A M A
EL RELICARIO (pasdoble-cançó), José Padilla
Allà per l’any 1930, la cupletista Raquel Meller va donar a conéixer "El Relicario" al Teatre Alcàsser de Madrid, i el mateix va fer en el Teatre Olympia de París.
Jose Padilla era, aleshores, director de l’orquestra del casino de la capital francesa i va viure el gran èxit que va suposar la representació de la "Violetera" i "El Relicario". París es va rendir davant la música d’aquest compositor d'Almeria i es va iniciar tota una moda inspirada en aquesta cançó.
Amb tots els beneficis obtinguts dels drets d'autor, vendes, etc. de "El Relicario", "València" i "La Violetera", Padilla va poder complir un dels seus grans desigs, va anar a Itàlia per conéixer personalment Puccini i va llogar una vila a Viareggio al costat de la que posseïa l’autor de "Tosca" o "Madame Butterfly"...
Però a més va comprar un castell a França i en definitiva, va poder gaudir de l’èxit de les seves obres allà per on anava; va recórrer Europa, Amèrica, Àsia i part d'Africa.
Són la música i els viatges el que defineixen aquest compositor, les melodies del qual formen part del patrimoni artístic del nostre país, de qui va ser - sens dubte - un gran ambaixador.
SERENADE FOR WIND BAND OP. 22C, Derek Bourgeois
El compositor anglés Derek Bourgeois va escriure tota la música per al seu propi casament. L’última de les peces, originalment titulada Wedding March –marxa nupcial- però publicada amb el nom de Serenade for organ Op. 22 –Serenata per a orgue Opus 22-, va ser composta utilitzant compassos dispars, expressament per que la seva dona, al escoltar la música no avancés cap a l’altar amb un pas ferm i regular, propi de les marxes tradicionals, sinó més bé com si d’una dansa trencadissa es tractara.
Després de la primera edició, el propi autor va arranjar l’obra per a Orquestra, Grup de Metalls i finalment per a Banda, passant a formar part del repertori de la majoria de Bandes d’arreu del món.
TANGO FOR A TOREADOR, Herman Chr. Snijders
Després d’una Introducció plena de ritme i intensitat apareix el tema A de la primera secció. Aquesta part es caracteritza pel constant colorit andalús tant en les seves melodies com pel ritme marcat per castanyoles i trompetes.
Un redoblament de timbal anuncia l’arribada del segon tema. Una mica més viu que l'anterior i amb un ritme més incisiu, el tema B apareix als instruments de registre greu acompanyat per les coloristes harmonies i incessants patrons rítmics que realitzen les fustes agudes, les trompetes i la percussió.
Una última al·lusió a l’escala andalusa per part dels clarinets i saxos, sostinguda per una nota pedal al registre greu, posa fi a la primera secció.
La segona part s’inicia amb un tango argentí. Un nou tema, apassionat i ple de sentiment, es introduït pels clarinets. Però, de sobte, el compositor ens fa tornar a escoltar un passatge que ens recorda l’ambient andalús de la primera part; com si no volgués que ens oblidarem del què ha ocorregut a la primera part.
Tant és així que, a continuació, reapareix parcialment el tema A, això sí, ho fa dansant al pas del tango argentí que veníem escoltant. En aquest moment es fusionen les dues cultures: l’ andalusa i l’argentina.
I amb aquesta mescla de colors arribem a la coda final, elaborada amb elements temàtics trets de la introducció.
ODYSSEY, James Curnow
Aquesta composició està inspirada en la que potser siga l’obra més influent i popular de la literatura Grega antiga: el Poema Èpic l’Odissea. L’Odissea es troba entre les més grans històries d’aventures de tota la literatura occidental. El poema va ser escrit pel grec Homer, probablement al segle VII a. C.
El personatge principal, Odisseu (Ulisses) és un mític heroi grec, rei d'Ítaca. A l' Odissea, després de lluitar a Troia es mostra delerós de retornar a la pàtria, Ítaca, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien. La mar, amb l’evocació dels paisatges de la Mediterrània, manllevats de la tradició literària folklòrica és el centre de totes les aventures. És un poema enèrgic i d’intensa aventura. L’obra de James Curnow intenta capturar el caràcter, l’energia i l’esperit de la gran obra d’Homer.

director invitat:Sergi Pastor Puchol